L’altra plaça de Santa Caterina
(Plaça Lope de Vega per als entesos).
Un dimecres d’agost de 2009, vora les huit i mitja.
M’he deixat el mòbil en el cotxe. Estic segura que els tres “morenos” estaran fins als ous de sentir-lo, si és que encara no m’han pegat el “palo”, que al cotxe hi havia diversos premis...
Per malentesos, hui havia de quedar amb una amiga. Ens hem marejat, no ens hem posat d’acord, i he acabat palplantada mitja horeta a la Plaça de la Verge, cantonada amb la plaça Santa Caterina. Després del temps de cortesia (vint minuts), he pensat, “hòstia, el mòbil! Què bé vivíem abans...”.
Ha segut curiós caminar pel lloc. Els turistes, els coloms, les fotos, els “entesos”, la plaga preadolescent hiperhormonada, estrangers que caminaven distrets, una dona fent fotos als ventalls...
Un cop a l’altra banda de la Plaça Santa Caterina, m’he dit: “Epps, que potser no t’estava esperant a aquesta part i hem confós fins i tot la plaça on havíem quedat?”
Un grup de turistes miraven amb atenció la façana barroca afegida i les manises que hi ha a l’esquerra.
Ja fa molt que no freqüentava aquesta plaça. Quan anava a la facultat i em perdia per aquesta zona, per la moreria i la juderia, aquest bar era parada i fonda, obligada cerveseta abans de continuar.
I, com no, seguir observant la gent. És el meu Samu de hui. Mirar la gent i sorprendre’m que tot estiga encara en el lloc...
P.S.: Rondó final: he vist la meua amiga passar com un llamp per la plaça a buscar-me on se suposa que havíem quedat...
_
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada